¿Quieres ir a Andorra a ver la UCI World Cup?

NCP Freeride estará en Andorra y te ofrece la posibilidad de disfrutar del mejor downhill. Si estás interesado en ir a ver este gran evento, aquí tienes su cartel, con la información necesaria, y si necesitaras más... cuenta con su mail: ncpfreeride@gmail.com

2 días de alojamiento, forfaits, comida... todo lo que necesitas para disfrutar en Andorra de lo lindo... eso si, las cervezas las pones tu!


Skimountaineering: Pico de Paderna -esp-

3 de mayo, ponemos rumbo a Benasque otra vez para ir a hacer algo de esquí de montaña por la zona de Paderna-Alba. Quedamos en La Senarta con Roger y Neu, que cuando llegamos ya estaban allí, así que tocó cenar sin perder mucho tiempo e ir a dormir, que al día siguiente tocaría levantarse temprano.

El dia 4, suena el despertador a las 4:30 de la madrugada, con un cielo raso que nos regala esta imagen a primera hora.

Con la pereza de primera hora, vamos activándonos conscientes que cuanto más rápido vayamos, menos frío tendremos y antes estaremos foqueando.

Coche hasta Llanos del Hospital y después a foquear! En un primer momento en dirección a La Renclusa, petada de gente...

Pasada La Renclusa, nos derivamos hacia la zona del Pico de Paderna, que desde esta vertiente nos aguarda una imagen imponente, que poco a poco se irá diluyendo a medida que nos acerquemos a la cima.

De subida, muchísima gente va hacia el Aneto, otros rompen con nosotros en dirección a Alba, y en ver tantísima gente, decidimos quedarnos en el Pico de Paderna, intentando evitar la autopista que será el tramo final de la ascensión.

Ya con la línea bien definida hacia el Paderna, pasamos por un plateau.

Y aquí es donde llega el punto de inflexión, a diferencia de la mayoría de gente, nosotros rompemos al llegar al Collado de Paderna, viendo un interminable cordón de gente que sigue su camino hacia el Alba.

A partir de aquí sólo nos queda el último tramo, el que nos conduce a la cima del Paderna, para luego disfrutar de la bajada.

Foto de rigor en la cima.

De bajada, nieve que se empieza a transformar, y a medida que perdemos altura, cada vez está más papa, como cabía esperar.

Último tramo antes de entrar en los famosos "Tubos de Paderna", que estaban trilladísimos, así que ni perdimos el tiempo con fotos, y tiramos directos abajo!

Skimountaineering: Pico de Paderna -cat-

3 de maig, posem rumb a Benasque altra vegada per anar a fer una mica d'esquí de muntanya per la zona de Paderna-Alba. Quedem a La Senarta amb el Roger i la Neu, que quan arribem ja eren allà, així que toca sopar sense perdre temps i anar a dormir que a l'endemà ens llevarem força d'hora.

El dia 4, sona el despertador a les 4:30 de la matinada, amb un cel serè que ens regala aquesta imatge a primera hora.

Amb la mandra de primera hora, ens anem activant conscients que com més ràpid anem, menys fred tindrem i més aviat començarem a foquejar.

Cotxe fins a Llanos del Hospital i després a foquejar s'ha dit! En un primer moment en direcció a La Renclusa, petada de gent...

Pasada La Renclusa, ens derivem cap a la zona del Pico de Paderna, que des d'aquesta vessant ens guarda una imatge força imponent, que poc a poc s'anirà diluïnt a mesura que ens hi acostem.

De pujada, moltíssima gent va cap a l'Aneto, altres trenquen amb nosaltres en direcció a l'Alba, i en veure tantíssima gent, decidim de quedar-nos al Pico de Paderna, intentant evitar l'autopista que serà el tram final d'ascensió.

Ja amb la línia ben definida cap al Paderna, passem per un plateau.

I aquí és on arriba el punt d'inflexió, a diferència de la majoria de gent, trenquem en arribar al Collado de Paderna, veient una gernació de gent que segueix el seu camí.

A partir d'aquí només ens queda l'últim tram, el que ens condueix fins al cim del Paderna, i després a disfrutar de la baixada.

Foto de rigor des del cim.

De baixada, neu que es comença a transformar, i que a mesura que perdem altura, cada vegada està més papa, com era d'esperar.

Últim tram abans d'entrar als famosos "Tubos de Paderna", que estaven trilladíssims, així que ni vam perdre temps en fer fotos. Directes avall!

Aneto 3404m

Esquiar a 3404m y con nieve polvo caída la noche anterior, esto fue lo que nos encontramos en nuestra ascensión al Aneto. Un largo día que empezó a las 3:30 de la mañana en los Llanos del Hospital, para hacer una clásica al Aneto por el Portillón Superior. Mucha gente en la montaña, cosa previsible en una montaña de estas características a la que todo el mundo quiere ir, pero tuvimos la suerte de ser los segundos en bajar, así que hasta el Forau d'Aigualluts tuvimos prácticamente toda la pala con nieve nueva para nosotros, luego fue otra cosa, pero porque nos pegamos un descansillo bien bueno al lado del río viendo todo el glaciar encima nuestro.

Aquí va el vídeo de toda la ruta, a disfrutar!

 Esquiar a 3404m i amb neu pols caiguda la nit anterior, això va ser el que vam trobar durant la nostra ascensió a l'Aneto. Un llarg dia que va començar a les 3:30 de la matinada a Llanos del Hospital, per poder fer la clàssica as l'Aneto pel Portillón Superior. Molta gent a la muntanya, cosa previsible en una muntanya d'aquestes característiques a la que tothom vol pujar, però vam tenir la sort de ser els segons en baixar fins al Forau d'Aigualluts, assegurant-nos pràcticament tota la pala amb neu nova per a nosaltres, i després... la cosa ja va anar diferent, però perquè vam fer una bona paradeta al costat del riu, veient tota la gelera damunt nostre. 

Aquí va el vídeo de tota la ruta, a disfrutar!

 

Stop&Go. Powder on april.

Parece que este invierno lleva camino de ser el récord hasta el último momento. A las puertas de mayo y seguimos teniendo nevadas de calidad que nos dejan un powder impresionante a 28 de abril... Ante esto sólo queda volver a subir a pistas y disfrutar otra vez.

Sembla que aquest hivern farem récord absolut de neu. A les portes del mes de maig i seguim tenint nevades de qualitat que ens deixen un powder impressionant a 28 d'abril... Amb aquesta situació només queda tornar a pujar a pistes i disfrutar una altra vegada.




Skimountaineering: De Conangles a Pontet de Rius.

Semana productiva en la montaña, con una buena travesía desde la boca sur del túnel de Vielha, hasta Pònt deth Ressec, pasando por el   Còth de Conangles. La primera idea era ir por Pòrt de Rius y ascender el Tuc de Sarrahèra, pero la nieve era intermitente y variamos nuestra trayectoria para pasar por este collado. Nieve muy transformada, pero aún queda muchísima para seguir disfrutando.

Setmana productiva a la muntanya, amb una bona travessa des de la boca sud del túnel de Vielha, fins al Pònt deth Ressec, passant pel Côth de Conangles. La primera idea era anar pel Pòrt de Rius i pujar al Tuc de Sarrahèra, però la neu era intermitent i vam variar la nostra trajectoria per anar per aquest altre coll. Neu molt transformada, però encara en queda moltíssima per seguir disfrutant.













Un Aneto.


El techo del Pirineo fue el objetivo claro para este pasado sábado. Una larga jornada que empezó a las 4:30 cuando nos poníamos los esquís en Llanos del Hospital. Horas y horas de tirar para arriba hasta conseguir esta cima otra vez, y poder disfrutar de una bajada con unos pocos centímetros de polvo caído la noche anterior.

El sostre del Pirineu va ser l'objectiu clar per aquest dissabte passat. Una llarga jornada que començava a les 4:30 quan ens posavem els esquís a Llanos del Hospital. Hores i hores d'apretar cap amunt per aconseguir una altra vegada aquesta muntanya, i poder disfrutar d'una baixada amb uns quants centímetres de neu pols caiguda la nit anteior.


Llegando al Portillón.
Arribant al Portillón.
Pasando por el Portillón.
Passant pel Portillón.
Pisando el glaciar.
Trepitjant la gelera.
Después de pasar Punta Oliveras, últimos metros.
Després de passar Punta Oliveras, últims metres.
Empezando la bajada.
Començant la baixada.
Cerrando ochos con Roger.
Tancant vuits amb el Roger.
Ahora detrás.
Ara al darrera.
Buena bajada.
Bona baixada.
Apretando un poco los dientes.
Apretant les dents.
Llegando al Forau d'Aigualluts.
Arribant al Forau d'Aigualluts.

Tuc deth Rosari

Después de varios días sin poder salir a foquear, hoy he sacado algo de tiempo para subir alguna montaña. La escogida ha sido el Tuc deth Rosari, ya que a las 13h había otra cita, así que tenía que ser algo "express".

Salimos a las 7am, por eso de las temperaturas altas, que puede tener serias consecuencias en la montaña a estas alturas de temporada. La nieve como era de esperar estaba dura, y hemos ido prácticamente todo el trayecto sin que nos diera el sol, que ha aparecido junto a nosotros en el tramo del collado a la cima.

Perfecto para darle un poquito a la nieve, y bajar en nada con una capita de nieve primavera y base dura.

Pd: Estamos acostumbrados a ver trazas de la gente que ha subido anteriormente a las cimas, pero es la primera vez que veo que alguien se ha dedicado a trillar toda la montaña con su moto de nieve... NO COMMENT

Després de molts dies sense poder sortir a foquejar, avui he pogut pujar per fi amb els esquís de muntanya. El cim escollit ha estat el Tuc deth Rosari, ja que a les 13h hi havia una altra cita, i s'havia d'optar per alguna cosa "express".

Sortim a les 7am, perquè amb les temperatures altes toca matinar i evitar conseqüències nefastes a la muntanya... La neu com era d'esperar estaba dura, i hem pogut pujar pràcticament durant tot el trajecte sense que ens toqués el sol, que ha començat a picar-nos quan erem ja al coll que porta al cim.

De baixada, hem trobat una petita capa de neu primavera, estovada pel sol feia escassos minuts, amb una base dura.

Pd: Estem acostumats a veure traces d'altres esquiadors, però és la primera vegada que veig que algú s'ha dedicat a trillar tota la muntanya amb la seva moto de neu... NO COMMENT.